En el Barranc va haver sis molins en total. Si pugem pel barranc des del Pont estaven el moli Chiquet (desaparegut), El Molí  Nou, el Molí del Vicari (desaparegut), el de la tia Roseta, el moli de la Penya i el Molí de Petuta o del Cup. Aigües a vall, en la partida del Secanet se’n sumaven dos més: el Moli de la Bassa (desaparegut) i el de Paper.

Els molins es situaven al llarg de la sèquia que discurreix pel barranc, aconseguint l’altura necessària per a omplir el cup i moure els rodets i ambells, les moles per amoldre.

La referencia més antiga sobre molins en IBI data de mitjans del segle XIV. En aquells temps soles existía el Molí de la Bassa. El segón més anticés el de la Penya de 1511. Entre els anys 1533 i 1536 els exiliats arribats de Xixona per la Guerra de les Germanies van erigir el Molí del cup, el Molí de la tia Roseta, el Molí del Vicari i el Molí Chiquet. El molí Nou es de 1830 i el de Paper de 1859

Els propietaris dels molins estaven representats en al comunitat de Regants i tenien en propietat un numero d’horesdins de les tandes de reg. En les ordenances del Reg de 1879 els corresponien cinquanta-cinc hores en total.