Sant Antoni, San Francesc, i Sant Joan, són els tres carrers al peu del puig de Santa Llúcia que dibuixen una imatge del que va poder ser l’Ibi més antic. Refugiades del gelador fred hivernal que arriba des del Nord i a prop de l’aigua que proporcionava el Riu de les Caixes

Les costeretes són carrers empinats que cal recorrer a poc a poc, costa la pujada i més fácil és la baixada, per a apreciar les cases aterrassades, amb flors que li atorguen el seu aspecto més pintoresc.

En el Carrer Sant Antoni crida l’atenció les dues fornícules amb el sant, resultat de picaba ralles veinals passades. Les costeres han servit com a jocs infantils (els carrers es convertien en immensos tobogans) i han sigut lloc de celebració de festivitats senzilles organitzades pelveïnat. El campanari de l’Església de la Transfiguració marca l’horari en estos carrers i el 28 de desembre la plaça es convertix en l’escenari on discorren les baralles dels Enfarinats. El monument a la Patrona d’Ibi va ser realitzat per Vicente Ferrero i repl’ofrena de flors durant les festes de Moros i Cristians a setembre