Els jaciments arqueològics d’època íbera (segles VI -II a.C) i d’època romana (II a. C-V d.C) en el terme d’Ibi es troven concentrats en una franja de zona de pidemonte, en les vessants de la solana, propers al barranc dels Molins i protegits del vent per la Serra del Menejador, així com de la proximitat a les principals vies de comunicació. Són estos assentaments, xicotetes explotacions agrícolas, a manera de masos que mantenien una economía camperola de subsistencia.

L’excavació arqueológica de l’any 2005 en el camí de l’Ermita de Sant Miquel va descobrir una xicoteta part d’un habitatge agrícola d’època íbero-romana (segles II-Ia.C) es a dir, dels inicis de la dominació romana de la península ibérica.

Destaca d’este espai excavat els murs, els sòl si un contrapès d’un premsa agrícola destinada a l’obtenció d’oli o vi. Entre la cerámica es de destacar que la majoria pertany a la cultura íbera, amb decoracions de formes geomètriques en roig, sent la majoría recipients destinats al transport i em magatzematge, com per ejemple les àmfores. Les importacions romanes són molt escases, pot ser prova de la débil penetració de la cultura romana durant este periode en la zona.